Autora: Berta Dávila
De la autora:
Berta Dávila (Santiago de Compostel·la, 1987) és novel·lista i poeta. Ha rebut dues vegades el Premi de la Crítica Espanyola en llengua gallega pel poemari Raíz da fenda (Xerais, 2013) i la novel·la Carrusel (Galaxia, 2019), traduïda al castellà per l’Editorial Barrett. És també autora d’O derradeiro libro de Emma Olsen (Galaxia, 2013), premi de l’Asociación Galega de Editores al millor llibre de ficció.
Ha obtingut alguns dels premis de novel·la més importants de la literatura gallega, com ara el premi Xerais, el García Barros o el de Narrativa Breve Repsol.
La seva novel·la Os seres queridos (Xerais, 2022) ha rebut el premi Follas Novas al millor llibre de 2022, i el Premio da Crítica Galicia 2023.
En l’àmbit de la literatura infantil i juvenil, és
autora de diverses novel·les, entre les quals destaquem Un elefant a la sala
d’estar (Xerais, 2022; Sembra Llibres, 2023), premi Jules Verne e Literatura
Xuvenil 2021. La ferida imaginària és la seva darrera novel·la.
---------
Berta Dávila (Santiago de Compostela, 1987) es una de las autoras gallegas más reconocidas y aclamadas en los últimos años por público y crítica.
Por Carrusel (2019) —traducido al castellano— recibió el Premio de Novela Manuel García Barros y el Premio de la Crítica española de narrativa en lengua gallega, que había logrado también, en la modalidad de poesía en lengua gallega, con el poemario Raíz da fenda (2013).
Con Los seres
queridos (Destino, 2022) obtuvo el Premio Xerais de Novela, el Premio Follas
Novas al mejor libro de 2022 y el Premio de la Crítica de Galicia.
La ferida imaginària explica la història de dues parelles de germanes que s’han distanciat, dos peixos taronges i una oca domèstica. És també la història dels habitants del poblet de Soutelo, prop de Viveiro, al nord de Galícia.
Falta poc perquè es produeixi el primer eclipsi solar total que es podrà veure en aquesta zona del món en molt de temps, però cap de les protagonistes no té un interès especial en el fenomen.
Totes quatre estan submergides en la seva pròpia foscor; fugen, però no sempre saben de què, i cerquen consol refugiant-se en mons alternatius. Com si fossin cossos celestes, els personatges de la novel·la s’influeixen els uns als altres sense tocar-se.
La novel·la aprofundeix en la possibilitat que viure no tingui un propòsit i en la influència que el desarrelament i les mancances exerceixen sobre els somnis i el futur.
--------------
Esta es la historia de dos parejas de hermanas
distanciadas, dos peces naranjas y un ganso doméstico. Y también la de los
habitantes de la aldea gallega de Soutelo, cerca de Viveiro. Falta poco para
que se produzca un eclipse solar total, pero ninguna de las protagonistas tiene
un interés especial en el fenómeno; las cuatro están sumergidas en su propia
oscuridad.
Un acuario y una casa de cristal, la vida corriente
y la vida de artista, la amistad entre personas desconocidas, las identidades
dobles y el viaje como única manera de permanencia son algunos de los elementos
de una novela que habla de la búsqueda de consuelo y en cuyas páginas surge una
melodía inesperada que se adentra en las heridas de la existencia.
M'agrada molt que aquesta novel·la es publiqui simultàniament en gallec, castellà i català. Quin país tan ric lingüísticament tenim!
Tot i que aquesta jove autora ha estat molt premiada, La ferida imaginària és el meu primer contacte amb la prosa de Berta Dávila.
Em trobo amb una novel·la dividida en cinc parts, cadascuna subvidides en diferents capítols curts. Una estructura senzilla per donar més agilitat a una prosa rítmica i fluida.
Coneixerem la història de dues parelles de germanes que s'han anat
distanciant.
La primera parella la formen la narradora de la novel·la i la seva germana
Beatriu, amb arrels a Soutelo i amb la tristor de la recent pèrdua del pare.
La segona parella de germanes són la Marga, una jove escultora que viurà cinc setmanes en una casa de vidre construïda perquè els artistes es reconnectin amb la terra a prop de Soutelo com a projecte artístic d'una fundació molt important i la seva germana Paula, a qui no veu fa anys perquè la vida ha anat posant traves entre elles.
També coneixerem a la Cloe i en Rob, dos petits peixos taronja d'aigua dolça habitants d'un gerro de flors i una oca domèstica. Curiosament, l'autora comenta que aquesta novel·la va sorgir com una historieta que explicava les perícies de la Cleo i en Rob a la revista Granta, i posteriorment va evolucionar a La ferida imaginària.
Visitarem el poble gallec de Soutelo (fictici?), la tranquil·litat dels seus carrers i de la seva gent, i viurem un eclipsi, que com tot a la vida, hi ha qui el rebrà amb més ganes i hi ha qui ho farà amb menys.
I és que la prosa de Dàvila és així... sense endevinar si va o ve, gaudim
del camí i de les reflexions que cada lector pugui treure entre les relacions
dels personatges, com cadascú sent i pateix les vicissituds que es van
presentant a la vida, els seus pensaments més personals i gaudirem de com es
van interconnectant les històries.
Pues sí, que país tan rico lingüísticamente tenemos y qué poco lo apreciamos. No conocía a esta autora. Tomo buena nota de la novela, que me ha llamado la atención. Aunque tardará, que tengo tanto pendiente...
ResponderEliminarBesotes!!!
¡Hola!
ResponderEliminarNo he leído a la autora, me llama bastante la atención todo lo que cuentas acerca de este libro. Los vínculos afectivos siempre me han parecido un filón importante para la literatura. No cabe duda de que los personajes son muy peculiares, dos parejas de hermanas distanciadas, dos peces naranjas y un ganso doméstico.
Me llevo apuntada tu sugerencia y me quedo por acá leyéndote.
Un abrazo y feliz fin de semana ;)